Entrevista a Susana Muñoz, nova àrbitre continental de la Federació

El passat cap de setmana es va examinar d’àrbitre continental a Praga, a l’European Cup. Després de tota una vida dedicada al judo, esport en el que es va iniciar amb 6 anys i de més de 20 anys dedicats a l’arbitratge; Susana Muñoz passa ara a formar part del prestigiós grup d’àrbitres de categoria continental amb el que compta la Federació Catalana de Judo. Acabada d’aterrar de la República Txeca ens explica una mica quina ha estat la seva trajectòria fins aquí. Mira endavant amb entusiasme i amb la seguretat de que tot això és només el punt de partida.

Susana, quina ha estat la teva trajectòria fins aquí?

Va ser el meu pare, deixeble del mestre Emili Serna del Judo Aguilas, qui em va introduir en el món del judo amb gairebé 6 anys. Ell va ser el meu mestre durant els meus quatre primers anys d’aprenentatge al gimnàs Dynamis de Barcelona. Va ser qui em va ensenyar els fonaments bàsics i qui em va transmetre els principis i els valors del Judo. Als 10 anys, per temes professionals i logístics, em van apuntar a fer Judo a prop de casa, a l’AESE, a l’Hospitalet de Llobregat. Hi vaig arribar amb el cinturó taronja-verd, i vaig tenir com a mestre durant els primers anys a Carlos Muñoz fins als 14 anys quan vaig passar a tenir com a mestre a José María García, ambdós deixebles del mestre Francesc Talens del Judo Condal. Amb el José María vaig aconseguir els cinturons negres 1r, 2n i 3r DAN i ha estat la persona que m’ha ajudat a evolucionar i perfeccionar la meva tècnica de Judo i el que a dia d’ara continua sent el meu mestre.

He estat competidora des dels 7 anys fins als 30 anys ininterrompudament. Al principi, com que el meu pare era mestre i àrbitre, em portava a totes les competicions a les que sabia que podia participar.

Dels 15 als 30 anys vaig formar part de l’equip català a les categories sub-17, sub-19 i sènior, competint en sectors i fases finals, i en tornejos internacionals a França. Per equips ens vam arribar a proclamar terceres d’Espanya en un Absolut.A nivell universitari, he aconseguit una medalla d’argent i una de bronze en categoria individual, i una de bronze en categoria per equips, als Campionats d’Espanya.

Vaig ser voluntària a l’esport de Judo als Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona’92.

Al 1995 vaig convertir-me en jutge-àrbitre, a l’any següent en àrbitre autonòmic i, amb 26 anys, al 2000 vaig accedir a àrbitre nacional. Fins al 2003, vaig compaginar l’arbitratge amb la competició. I des d’aleshores no he parat d’arbitrar tant a Catalunya com a nivell espanyol.

Al setembre de l’any passat se’m va donar l’oportunitat de participar en un projecte del Col·legi Nacional d’Arbitratge (CNA) que té com a objectiu que els àrbitres nacionals estiguem capacitats per participar en competicions continentals.

Aleshores et van seleccionar perquè t’examinessis d’àrbitre continental?

El CNA va pre-seleccionar 10 àrbitres que considerava que estaven preparats per ser continentals; i des del setembre de l’any passat fins a aquest maig, aquest grup hem estat avaluats en 3 campionats, la European Cup de Màlaga, el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona - Copa d’Espanya Absoluta i el Campionat d’Espanya Infantil i Cadet, a partir dels quals ens ha anat donant feedback de les coses a millorar per estar més ben preparats, i per finalment seleccionar els dos àrbitres a fer l’examen que hem superat aquest cap de setmana, d’àrbitre continental.

Com és l’examen d’àrbitre continental?

Aquest cap de setmana hem estat més de 30 candidats d’arreu d’Europa que hem participat a l’examen que ha tingut lloc a Praga coincidint amb la European Cup. Primer de tot, divendres, se’ns va fer una prova oral en anglès sobre el reglament i després, dissabte i diumenge, se’ns va avaluar la nostra execució tècnica d’arbitratge durant el desenvolupament del campionat. El tribunal avaluador estava format per un grup de 6 experts comissionats de diferents països, que valoraven si érem aptes o no per obtenir el títol d’Àrbitre Continental.

Ha estat un cap de setmana molt intens, de tensió i concentració, però sobretot de molta emoció.

I a partir d’ara, què?

Ara és el punt de partida. El que toca és anar participant en campionats, i igual que els judokes formen part d’un rànquing i cal que participin en competicions per ser seleccionats, nosaltres hem de participar en competicions i fer-ho bé, ser ben puntuats per escalar en el rànquing i anar sent convocats per més competicions.

El que cal sobretot és agafar bagatge i pujar de nivell i per això cal participar en competicions, és una inversió.

Ara que has estat arbitrant per Europa, com veus les competicions a Catalunya?

La diferència potser la trobes més en el formalisme de la competició, i mentre més nivell tenen aquestes competicions, els protocols i el reglament d’execució de la competició és més rigorós i formal, i fint i tot en la relació d’entrenadors i personal d’organització amb els àrbitres. Estaria bé treballar aquest tema a les competicions a Catalunya, li donaria més serietat, confiança i valor a la competició.

Susana, quin és el nivell de l’arbitratge català?.

El nivell és molt alt i els referents són molt bons actualment. Tenim àrbitres internacionals com el Manel Cortés que és a més un referent a nivell mundial, l’Alfons Arjona que és comissionat d’arbitratge de la CNA i l’Arnald Armentano que actualment no es troba en actiu. Àrbitres continentals en actiu com el Ferran Cabañó, el meu mestre, el José María García, i el Juan José Tascón. Però també, el Joaquim Fernández, àrbitre continental honorífic i comissionat d’arbitratge de la Federació, i molts àrbitres nacionals catalans que podrien perfectament preparar-se per passar l’examen d’àrbitre continental.

Això sense oblidar molts àrbitres que hem tingut en el passat que ens han deixat un llegat i que han contribuït a que sigui avui dia el nivell que és.

Els teus referents?

A més dels grans àrbitres d’aquí casa, m’intento fixar en tots aquells àrbitres, nacionals o de fora, dels quals percebo que puc aprendre. I per altra banda, un referent important per a mi és el meu pare, àrbitre nacional i àrbitre continental honorífic. És un exemple de constància i passió pel Judo i del que signifiquen els valors d’aquest esport.

Susana, els àrbitres sou humans i us equivoqueu de vegades...

Indubtablement, a vegades ens podem equivocar. Però l’important és saber rectificar a temps i aprendre’n per evitar que torni a passar. Quan acabes una competició, tot i que en general hagi anat bé, si has comés una errada, és justament el que recordes i al que li dones voltes. Com a àrbitre, vols ser just en les decisions que prens, fer bé la teva tasca. Arbitrar malament és perjudicar a un competidor, i no ho volem. Jo també he estat competidora, i alguna vegada he patit alguna errada arbitral i et fa sentir certa impotència i frustració. Però són humans i per això s’intenten posar mecanismes que minimitzin els errors, com el sistema CARE que ajuda a posar remei en aquells casos que des de la posició de l’àrbitre no té una bona visió per valorar una determinada acció o que ha estat tan ràpida que se’n fa difícil poder fer una valoració amb plena certesa.

Sobre el nou reglament, o més ben dit, els nous reglaments?

Com totes les coses, no són estàtiques i evolucionen. S’intenta adaptar el reglament a les noves situacions que apareixen, a posar remei a problemes que es troben, a fer-lo més entenedor pel públic perquè aquest esport pugui ser més popular i arribi a més gent... A vegades primers canvis, posats a la pràctica, necessiten certes modificacions o adaptacions en la seva aplicació. Quan aquests canvis són molt freqüents poden provocar certa confusió entre els entrenadors i competidors, perjudicant-los quan competeixen,si no estan al dia dels nous canvis en el reglament. Per això, és important que siguin coneixedors i assisteixin als seminaris als seminaris per estar actualitzats.

Què és important per ser bon àrbitre?

Sobretot, saber interpretar què és el que està succeint dins del tatami de forma objectiva, i a partir d’aquí, prendre les decisions que corresponguin en base a l’aplicació correcta del reglament. Altres aspectes importants són saber mantenir la calma i la concentració i no deixar-te influir per aspectes externs.

Acabem ja, quina és doncs la teva principal qualitat?

Crec que la capacitat analítica. Aquesta capacitat juntament amb la meva experiència com a competidora i practicant de Judo, m’ajuda a ser capaç d’entendre el que està passant durant el combat.

Doncs moltes gràcies  per atendre’ns i sort i encerts en aquesta nova etapa.