WU SHU
El Wushu, conegut també com a Wushu modern o Wushu contemporani, és a la vegada, un esport d´exhibició i de contacte, derivat de les arts marcials de la Xina. Es composa de dues disciplines : Taolu (rutines) i Sanda (combat)
Les rutines del Taolu són patrons d´exercicis i maniobres de caràctes gimnàstic, basats en les Arts Marcials de la Xina, segons els quals esjutja als competidors i se´ls hi assigna una puntuació segons unes regles específiques. Les rutines comprenen moviments bàsics (posicions, patades, cops de puny, equilibris, salts i girs) relacionats amb algún estil tradicional d´art marcial xinès i poden ésser modificats per a demostrar una major habilitat de tipus gimnàstic (nandu).
Les rutines abarquen diverses disciplines, ja siguin amb armes com: pal (gunshu), sabre (daoshu), llança (qiangshu), espasa (jianshu), etc. o sense armes o rutines d´exhibició de mà buida, individuals i en grup (chang quan, nan quan, duilan, etc). Les formes de competició poden variar en la seva duració entre 1 minut 20 segons, per als estils "externs" (durs), fins a 5 minuts per als estils "interns" (suaus).
Sanda (literlament "combat lliure") és en principi, la modalitat de combat esportiu del Wushu Xinès. Pero podem considerar-lo a més, pel desenvolupament que ha experimentat desde la seva aparició, com un sistema o estil específic dins del Wushu amb les seves peculiaritats propies. Així que, encara que el Sanda va nèixer com una recopilació de tècniques de molts diversos estils de Wushu, la seva evoluació fa que s´estigui considerant pràcticament com un estil més que englosaría la llarga llista dels ja existents dins del Wushu xinès i no com una simple recopilació de tècniques d´aquests estils ja existent per encabir-les dins d´un reglament esportiu
Com a esport tradicional, el Wushu forma part de l´herència cultural del poble xinès, que l´ha enriquit a través dels segles, amb els seus moviments elegants i efectes saludables.
El seu orígen es remonta a temps prehistòrics, quan els nostres avantpassats utilitzàven encara instruments de pedra i fusta que els hi servíen a la vegada com armes enfront l´atac de les feres o en les guerres tribals. Les experiències adquirides als combats els hi van fer comprendre que per a vèncer a l´enemic no era suficient tenir algunes armes, era necessari millorar les seves habilitats combatives mitjançant un entrenament intensiu en temps de pau.
A la dinastía Jin (265-420) i les del Sud i el Nord (420-589) el Wushu va rebre la influència del Budisme i el Taoísme. Ge Hong (284-364) famós físic i filósof taoísta, va integrar el Wushu amb el Qigong (exercicis de repiració) important branca de la medicina tradicional Xina. Les seves teoríes sobre l´acció externa i interna del Wushu han estat universalment acceptades fins la data.
El 29 de setembre d’enguany , tindrà lloc la “ I Trobada de Arts Marcials de la Federació Catalana de Judo i D.A.”, l’objectiu de la mateixa es donar a conèixer totes les nostres disciplines amb una gran exhibició, on tots estem convidats a participar.
